valentí valenciano

Antich no dóna tot el que demana Munar i la negociació s’alenteix
UM reclama tres conselleries i el PSIB només els en cediria dues

J.T. / LL.P. Palma.
Les negociacions entre UM i el PSIB toparen ahir amb un escull: els socialistes no cedeixen totes les àrees que reclamen els nacionalistes per poder arribar a un acord amb ells, i això impedeix avançar al ritme previst. Uns reclamen un mínim de tres conselleries i els altres just els n’ofereixen dues. Els negociadors d’UM varen veure ahir com els socialistes només accedien a dues de les seves tres pretensions: una conselleria, de Medi Ambient, que inclouria Ports; i una àrea de Cultura, que englobaria aspectes d’identitat com la Política Lingüística, però també Esports i Joventut, fins ara lligades a Presidència.
En qualsevol cas, Habitatge i Obres Públiques, que també havien reclamat, són considerades estratègiques pels socialistes i no estan disposats a cedir-les. Els de Maria Antònia Munar exigeixen que, en el seu lloc, els donin àrees equivalents, però el PSIBno n’és partidari. Entén que s’ha de compensar la «generositat» del pacte signat a l’Ajuntament de Palma i tem que, si cedeix davant UM, també no ho hagi de fer davant el Bloc. L’actitud del PSIB ha molestat UM. Els dirigents d’aquesta formació advertien ahir que els socialistes passen l’arada davant el bou, perquè es veuen presidents i han oblidat que només ho seran si ells els voten, i «nosaltres no tenim pressa».

Un problema similar al d’UM afectaria també el Bloc, que si bé ahir no negocià, ja ha constatat com els de Francesc Antich no estan disposats a cedir a les seves pretensions. La coalició ha demanat quatre àrees i els socialistes només els en concedirien dues. Educació la volen per a ells; Cultura la cedirien a UM; Medi Ambient també la demanaria UM i només quedaria per al Bloc una àrea de Serveis Socials i Treball i una altra de Comerç i Indústria, perquè Economia també quedaria en mans dels socialistes.

ompkgl wkhgoln qmsz pnoga xrqdj oupbqcr gdrypqm

La frescor intel·lectual d'Antich
La Llonja de Palma tornà a ser, dilluns passat, una llonja de merca-ders. Es tractava de mercadejar amb productes delicats, els sentiments de les persones, la frustració de la ciutadania, el valor de les paraules, la sensibilitat social del govern, la decència política, els ecos llunyans de l’ètica, els vestigis de l’honradesa... Tot plegat, no és bo d'avaluar. El cas és que el senyor Antich no vol pagar el preu de les coses. I organitza una gran operació mediàtica amb el pretext d’assegurar-se la unitat del seu govern i dels seus càrrecs. Tenia dubtes al respecte? No, home, no. Si hi hagués alguna dimissió o alguna discrepància interna, tot plegat assoliria un cert grau de versemblança. Ara per ara, aquesta sessió a la llonja dels mercaders no és una conjura, és una gran operació de Corporación Dermoestética per amagar la cel·lulitis ideològica i la flacciditat moral. El primer objectiu: inhabilitar la veritat silenciant-ne els aspectes als quals els moviments ciutadans han estat més sensibles. I repastar la semàntica com si fos plastilina. Així, podem registrar el naixement del Llenguatge Antich —LA— que, per la crònica d'ahir de DdB, defuig subtileses i matisos. Serà convenient que algú vagi estudiant aquest llenguatge i estigui atent a la seva evolució. Una primera nota sobre el significat d'algunes expressions que se sentiren dilluns a la llonja dels mercaders: s’han de prendre les decisions sense «judicis previs», significa que hom no ha de tenir en compte els compromisos electorals. Diu Antich que l’electorat acaba fent pagar les discrepàncies internes de l'Executiu, i no diu res de si aquest electorat acaba fent pagar l’engany. Del simulacre de conjura en diu «Pacte per la Ciutadania». Ara, on el LA ens omple de torbació és quan Antich, precisament Antich, reclama que s'actuï amb «frescor intel·lectual». Potser devia haver detectat en el seu govern una certa pesanteur de pensament, una excessiva obstinació per aprofundir en la reflexió sobre les coses, una càrrega insuportable de filosofia política. Què deu ser per a Antich la frescor intel·lectual? Perdonau que hi insisteixi, però és el cas que no sé associar el president amb cap de les possibles interpretacions que se m’ocorren, llevat d’una: la renúncia a la memòria portadora de compromís. (En tot cas, allò que no perdonà l’electoral el 2003 no foren les discrepàncies internes, sinó la ineficàcia i la ineptitud demostrades en algunes àrees de govern).

Guillem Frontera. Escriptor.

Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?3289+6+189594