valentí valenciano

El cas Andratx s'embruta més

valenti | 18 Gener, 2007 12:29

1) El cas Andratx de cada vegada put més. A més de la presumpta corrupció, ara ens trobam davant una persecució a persones en funció de les seves idees. Amb tot això, s’hi relaciona un conseller, membre del Govern d’en Matas.

Pregunta: si un membre del govern hi està relacionat, no hi està, directament o indirecta, el govern?

Pregunta: si un membre del govern hi està relacionat i el President no el destitueix, no acaba el President sent còmplice d’aquesta relació?

Pregunta: Per què en Matas no pot comparèixer al Parlament per explicar el cas? Què li ho impedeix? La veritat?

Pregunta: Es mereixen els ciutadans de Mallorca i les Illes uns governants com aquests?2) Les converses d’Hidalgo fan referència a la consellera Cabrer i un altre alt càrrec del govern.

Resposta: tampoc no es donen per al•ludits.

3) A las Conferència de Presidents, un President autonòmic de forma no ètica i il•legítima, filmà la reunió. No els sona això?

Sentència del cas Bitel: les actuacions d’espionatge a un correu electrònic d’un càrrec públic, es declaren anti jurídiques, no ètiques i il•legítimes.

Textual: “hay que afirmar también que la actuación enjuiciada no puede considerarse ética ni jurídicamente indiferente, y que las comunicaciones del querellante fueron interferidas de manera ciertamente ilegítima, aunque según se ha hecho ver, no calificable como delito” (Tribunal Suprem, exp. nº 1392/2005, p.7)

Pregunta: donada la experiència d’alguns ja en aquesta matèria, no convindria que en Matas aclarís d’una vegada si ha estat ell o no, el que gravà d’aquesta manera innoble i il•legítima la reunió?4) Si la sentència del mateix cas Bitel, en referència a la intimitat dels e-mails espiats, diu:

“Así, conforme a lo expuesto, la idea de secreto en el art. 197.1º Cpenal resulta conceptualmente indisociable de la de intimidad: ese ‘ámbito propio y reservado frrente a la acción y el conocimiento de los demás’ (SSTC 73/1982 y 57/1994 entre muchas). Ámbito que por su naturaleza personalísima, normalmente, no debe verse implicado en el desempeño habitual de actividades político-administratiuvas. Por ello, tanto en una consideración jurídico formal como en términos de experiencia, hay que decir que las comunicaciones del género de las interferidas en este caso no están destinadas institucionalmente a ser el regular caude de contenidos de carácter íntimo, y lo cierto es que no suelen serlo en la práctica”.

I estem a un cas semblant. Si no hi ha intimitat, exigim que les cintes siguin públiques. De fet, les pagam entre tots. O sigui, en el cas Bitel, com que el correu era públic, si l’anterior govern d’en Matas el rebia, no passa res, ells es podien assabentar del contingut. I ara, no podem assabentar-nos dels continguts?

Potser hauríem de fomentar una recollida de firmes, per poder assabentar-nos del contingut de les cintes, que en Rodríguez no vol que escoltem.

General | Següent | Anterior | Comentaris (20) | Retroenllaços (1)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb