valenti | 22 Novembre, 2006 15:36
Aquest darrer, sembla ser l’objectiu que es proposa el PP balear.
Tema: lluita contra la corrupció i l’enriquiment a causa de decisions polítiques.Antecedents: reunions entre el grup socialista i el grup popular per tal d’arribar a presentar un acord al ple. Reunions: sense cap fruit. Per això, el grup socialista, la setmana passada, va presentar una proposta i la va registrar al Parlament. A continuació, presenta la proposta de crear una Comissió parlamentària, per tal d’elaborar un text, per unanimitat, que es pugui aplicar la propera legislatura (a partir del juny de 2007).O sigui, tenim un esborrany de document i tenim un organisme per arribar a acords.
Fet: el grup Popular presenta ahir com a esmena a una llei que no té res a veure amb això, la llei de Mesures Tributàries (a no ser que hom s’ho prengui amb una certa sorna i ironia, que també la té, eh! Matas! &co.), un text alternatiu, però, alerta!, de manera que els altres grups polítics estam impedits de presentar-hi esmenes, o propostes, per modificar, ampliar o reduir l’abast del text.Conseqüència: el grup popular impedeix arribar a acords al no permetre ni modificar ni introduir millores al seu text. Però, el més greu, fa un frau parlamentari al impedir, en seu parlamentària, que els grups polítics no puguin així participar en l’elaboració d’una llei.
Resultat: el Parlament ja no és el lloc de debat i propostes dels representants de la societat de les illes. En allò que no interessa, ja no podem presentar propostes. Segurament això no ho entendrà gairebé ningú.Però, avís! ja estem vivint els inicis d’una dictadura parlamentària. No és que es puguin discutir les coses i no n’acceptin cap, cosa que ja passa. És que ara també impedeixen fins i tot la possibilitat de proposar alternatives.
Llavors: per a què serveix el Parlament?Com deia, hi ha gent que hi creu i gent que no hi creu.valenti | 21 Novembre, 2006 16:57
¿Aquesta manera d’actuar, de denunciar uns fets inexistents, ha estat una errada d’un dia o forma part d’una forma d’actuar?
Avui al Parlament de les Illes Balears, avui mateix, n’hem vist un altre d’exemple. No ha estat una repetició de la jugada, però quasi.Traduït al llenguatge del Far West, avui, primer, sense judici, han sentenciat l’acusat i l’han executat. Després, al cap de dues hores, l’han declarat innocent. I ara què feim, sr. Ramis?
El cas s’ha produït estat ran de la informació que surt a un diari, sobre una filtració d’un comentari que s’atribueix al ministre Solbes, on dejectava l’actitud, o pretensions, dels ciutadans de les illes: “¿Cómo cuatro gatos de una mierda de islas podrían tener estas pretensiones?”No s’ha de ser ni molt llest, ni molt culte, per veure que aquest no sòl ser el llenguatge, ni col•loquial, d’un ministre. Molt distant, per exemple, d’aquell expressiu ‘manda huevos’ (Trillo dixit), escoltat en directe. Això no vol dir que sigui impossible que mai cap ministre no expressi aquest parer. Però, si que crec que, podem convenir, no és, ni seria, gens habitual. Cap dirigent no sol dejectar cap autonomia, ni cap part del seu territori.
Per això, no s’entén l’actitud d’avui del conseller d’Hisenda, Ramis d’Ayreflor, al plenari. Ell que amb una simple telefonada hauria pogut comprovar la bondat, o falsedat, de la informació, ha preferit especular sobre la mateixa, vessant a continuació tota una sèrie d’afirmacions contra els seus adversaris, que, al cap de dues hores, s’han comprovat falses.Llavors, el President del Parlament ha hagut de llegir el desmentit del ministeri. Personalment, crec que un fet lamentable. Però, és més lamentable és que encara, a hores d’ara, en conseller encara s’ha de disculpar. Tot un exemple de conducta a seguir!
valenti | 20 Novembre, 2006 12:18
Què són temes socials? Quines partides es poden considerar socials? Quines subvencions es poden qualificar com a socials? Qui fa realment l’esforç social, la comunitat o algunes transferències de Madrid?
Seria un debat interessant amb el conseller; però, no es produirà. El Parlament, en certa mesura, de cada vegada més se sembla el ping-pong. Tu demanes el que vulguis que la meva contesta serà sempre la mateixa.La major part de les despeses socials són educació i salut. Si comparam el percentatge que s’invertia l’any passat en educació i salut respecte aquest anys, resulta que el percentatge baixa. O sigui que perden pes. I si alguns programes socials pugen, com ara l’aplicació de la llei de dependència, 21 milions d’euros, ens hauríem de demanar d’on i de qui prové l’esforç de l’elaboració i aplicació d’aquesta llei.valenti | 17 Novembre, 2006 13:47
I ara, 25 milions d’euros pel golf. Pel golf? Home, pel golf, no ho sé. Segurament, la majoria de jugadors de golf no en veuran cap d’aquests euros. Són pel torneig.
Però, què és el torneig? O millor dit, qui és el torneig? Perquè 25 milions d’euros són molts d’euros. Com es poden fondre? Hi ha molta xulla per fer brillar els poms!Ara bé, amics, jo no puc evitar pensar en els infants, en el tan mal parat esport base. Quantes necessitats primàries no tenen? Quants esforços no han de fer els clubs per aconseguir els fons indispensables per a funcionar d’una forma mínima? Ara que ve Nadal, en quants de números de loteria no hem de participar per a que puguin tenir un mínim de material els nostres fills?
25 milions ferien molta gent, però que molta, i a molts esportistes, feliços.Però, és clar, ens recordaria un conseller ja afaitat, els 25 milions no són per l’esport del golf, són per promoció, com l’equip ciclista, sortir als diaris, a les televisions, que entrevistin el Jordi, etc. Si fem cas a les argumentacions del govern, aquests 25 milions seran barats, en funció de la ressonància als mitjans.
Imaginis que totes aquestes pàgines i informacions a la televisió s’haguessin de pagar com a publicitat!, va sentenciar un diputat/conseller al Parlament en una intervenció.És clar que la resposta que va aconseguir va ser contundent: vist així, la millor inversió que vostès han fet va ser la factura d’un centenar d’euros que van pagar al Rasputin, perquè varem sortir a tots els mitjans del país i als internacional.
De tota manera, per tranquil•litzar el personal, segons recull la premsa, “el lugar donde se celebra el torneo es punto de reunión de los sectores más recalcitrantes del PP y de la derecha. El que quiera que saques sus propias conclusiones”.Explica alguna cosa això?
Sembla ser que no, perquè fonts de molt bona tinta m’han assegurat que els 25 milions, que corresponen al 8% del pressupost d’Ibatur, són pel 8% del turisme que ve a Mallorca parlant golf, a jugar a golf, a veure el golf, a viure el golf i tot ell només està pendent d’aquest torneig.Sincerament, crec que es una despesa del tot desorbitada
valenti | 15 Novembre, 2006 15:43
La cosa és seriosa. Segurament al conseller d’Educació li agrada la polèmica. És una manera d’obligar a centrar l’atenció en allò que a ell li interessa, i potser, desviar-la de les qüestions prioritàries que afecten al nostre sistema educatiu: fracàs escolar espectacular, abandonament escolar vertiginós, ratios de la qualitat del nostre ensenyament comparativament negatius, etc.
Crear polèmica no és gaire difícil. Basta pensar en alguna cosa en la qual tothom hi estigui d’acord, com ara la necessària qualitat del sistema educatiu, i en aquest cas concret la qualitat que ha de tenir el seu professorat, i posar-la en dubte.És clar que posar-ho en dubte així, frontalment, seria molt fort. Per això, és molt més simple i subtil demostrar la seva innecessària qualificació a l’hora de fer classes. Per què una persona per ensenyar ha de tenir imprescindiblement el títol de mestre o de llicenciat? Plantejat així, tindria el debat perdut. Ara bé, si enlloc d’això insinua que per ajudar al professor assisteixin a classe una mena d’«ajudants», la cosa, potser, canvia. És una manera com altra de començar a rebaixar la qualitat dels ensenyants i, conseqüentment, dinamitar un poc més el sistema.
Per vestir la mesura, segur que trobarà teories que avalaran les seves quimeres. Com ara, el mètode lancasterià, tan preconitzat a la Mallorca del segle XIX. Mètode que consistia en que els alumnes avantatjats es feien ajudants del professor i ensenyaven als seus companys. Mesura d’estalvi evident. Doncs bé, una de les conclusions del Informe que es va elaborar ran de la visita a totes les escoles primàries de Palma el 1835, el recomanava, i ho feia en la seva primera mesura: usar-lo en les dues escoles que volien crear (Veure el dominical El Propagador balear de 26 de febrer de 1837, núm. 8, pàg. 34)Sense entrar en més disquisicions, ni trilingüismes, voler aplicar fórmules superades del passat pel futur és de necis, o de persones que intenten retrocedir enlloc d’avançar, d’empitjorar enlloc de millorar.
Com que no crec que el conseller pretengui res d’això, he arribat a la conclusió que ho fa per distreure l’opinió pública. És que si no...| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||