valentí valenciano

1) El cas Andratx de cada vegada put més. A més de la presumpta corrupció, ara ens trobam davant una persecució a persones en funció de les seves idees. Amb tot això, s’hi relaciona un conseller, membre del Govern d’en Matas.

Pregunta: si un membre del govern hi està relacionat, no hi està, directament o indirecta, el govern?

Pregunta: si un membre del govern hi està relacionat i el President no el destitueix, no acaba el President sent còmplice d’aquesta relació?

Pregunta: Per què en Matas no pot comparèixer al Parlament per explicar el cas? Què li ho impedeix? La veritat?

Pregunta: Es mereixen els ciutadans de Mallorca i les Illes uns governants com aquests?2) Les converses d’Hidalgo fan referència a la consellera Cabrer i un altre alt càrrec del govern.

Resposta: tampoc no es donen per al•ludits.

3) A las Conferència de Presidents, un President autonòmic de forma no ètica i il•legítima, filmà la reunió. No els sona això?

Sentència del cas Bitel: les actuacions d’espionatge a un correu electrònic d’un càrrec públic, es declaren anti jurídiques, no ètiques i il•legítimes.

Textual: “hay que afirmar también que la actuación enjuiciada no puede considerarse ética ni jurídicamente indiferente, y que las comunicaciones del querellante fueron interferidas de manera ciertamente ilegítima, aunque según se ha hecho ver, no calificable como delito” (Tribunal Suprem, exp. nº 1392/2005, p.7)

Pregunta: donada la experiència d’alguns ja en aquesta matèria, no convindria que en Matas aclarís d’una vegada si ha estat ell o no, el que gravà d’aquesta manera innoble i il•legítima la reunió?4) Si la sentència del mateix cas Bitel, en referència a la intimitat dels e-mails espiats, diu:

“Así, conforme a lo expuesto, la idea de secreto en el art. 197.1º Cpenal resulta conceptualmente indisociable de la de intimidad: ese ‘ámbito propio y reservado frrente a la acción y el conocimiento de los demás’ (SSTC 73/1982 y 57/1994 entre muchas). Ámbito que por su naturaleza personalísima, normalmente, no debe verse implicado en el desempeño habitual de actividades político-administratiuvas. Por ello, tanto en una consideración jurídico formal como en términos de experiencia, hay que decir que las comunicaciones del género de las interferidas en este caso no están destinadas institucionalmente a ser el regular caude de contenidos de carácter íntimo, y lo cierto es que no suelen serlo en la práctica”.

I estem a un cas semblant. Si no hi ha intimitat, exigim que les cintes siguin públiques. De fet, les pagam entre tots. O sigui, en el cas Bitel, com que el correu era públic, si l’anterior govern d’en Matas el rebia, no passa res, ells es podien assabentar del contingut. I ara, no podem assabentar-nos dels continguts?

Potser hauríem de fomentar una recollida de firmes, per poder assabentar-nos del contingut de les cintes, que en Rodríguez no vol que escoltem.

Ahir vaig assistir al debat del Consell i m vaig trobar amb la sorpresa d’en Joan. En Joan, personatge fictici inventat per na Munar.

I mai millor dit. Casat amb dues filles, sense problemes econòmics, tan sols té la preocupació de decidir on passarà els caps de setmana, quines sortides farà, i de què sopar. O sigui, segons el seu model de vida: Un home feliç, sense cap problema.

Les seves filles no tenen problemes escolars, ho aproven tot i no formen part de la gran quantitat de la població d’ESO que abandonen els estudis i participen del fracàs escolar. Tampoc té pare ni mare, ni problemes de gent major, que pateix la soledat, problemes de pensió, ni cap tipus de minusvalua. Ni ell ni la seva dona tenen problemes en el treball, ni de temporalitat, ni de continuïtat. Sense hipoteques, arriben joiosament a final de més amb alegria.

I quines eren les inquietuds d’en Joan, segons la Presidenta? No n’explicà cap. Ni cinema, ni teatre, ni lectura, ni sudokus. Res

Vaja! que mentre la Presidenta del Consell anava desgranant la vida del nostre Joan virtual, jo anava calculant quantes persones reals podien compatibilitzar amb aquest perfil. Vaig arribar a la conclusió que serien poquíssims. Poquíssimes?

Per altra banda, el discurs es vertebrà en tres eixos: urbanisme i carreteres (de cada vegada Mallorca està més plena de construccions), economia (mateixa recepta) i trot, segons ella, el deport nacional de Mallorca. Jo em pensava que el tercer eix del Consell eren les persones, la seva vessant social, però, quan vaig escoltar la intervenció de na Munar, em vaig donar compte que anava errat.

1) Dijous En Zapatero convoca una Conferència de Presidents de Comunitats Autònomes, per parlar d’R+D+I. Espanya està a la cua d’Europa en aquesta matèria i ens convé espavilar. Balears està a la cua d’Espanya i és una qüestió de futur. Ens hi jugam molt.

Apart d’aquest tema, també parlaran d’Aigües i d’Immigració, a proposta del PP.

En Matas ha convocat avui els portaveus parlamentaris i les presidentes de consells. Com que en aquestes matèries no pot treure pit, ja ens ha anunciat que reclamarà diners per educació. Seria interessant que es divulguessin les inversions autonòmiques d’R+D+I i immigració: fan feredat!

El mateix que els diners de sanitat i l’increment de finançament autonòmic, els gastam en altres coses innecessàries, com ara IB3, enlloc de destinar-los a les matèries veritablement urgents. Vaja! que continuam amb la política de misèries de sempre: per no parlar del que fem, reclamam a Madrid.

Si a això hi afegim que a la darrera conferència de presidents, que es va aprovar un finançament extraordinari per sanitat per a les comunitats i en Matas, enlloc de defensar els interessos de Balears va defensar els interessos del PP, i per això es va abstenir, tenim les claus per entendre l’acte d’avui.

2) Abandó escolar. Varen tornar a publicar xifres esfereïdores. Però, alhora, també, són altament indicatives. A una societat que no valora l’educació, la formació, quin futur li espera? Com haurien de reaccionar els seus governants i com ho fan? Aquest és el quid. Els nostres, treballen amb complaença. Sembla que això no vagi amb ells; o que altres coses els donen més rendiment, com ara el urbanisme?

3) Sanitat. Vam aconseguir 100 milions d’euros anuals addicionals de finançament i resulta que no es gasten en sanitat. Per això, a Menorca, per exemple, s’han quedat sense oncòlegs. Sí, sense metges que tractin els malalts de càncer. No és d’ara, fa fa unes setmanes que estan així. Això, sí, IB3 surt cada dia, i es gasten molts més diners algun dia que el pressupost anual de tots els oncòlegs. Vaja govern!

Ja estam al 2007. A França, a Nantes, i sembla ser que a més ciutats, la nit de cap d’any, persones es van manifestar amb un “No al 2007”. Supòs que ara, com en el maig del 68, salvant les diferències, naixerà tota una nova hermenèutica, per interpretar aquesta denuncia.

Per a mi, el no al 2007 vol dir que desig que no sigui una continuïtat del 2006. Un dels fets més greus d’aquests 23 anys d’autonomia ha estat l’afer Andratx. Ha posat al descobert les misèries humanes de persones capdavanteres a les Institucions. La democràcia és vulnerable perquè les persones som vulnerables. I posar en perill la credibilitat del sistema és molt greu. I això, ¿es resol demanant un simple perdó?

Està molt bé que en Matas demani perdó. Però, no basta aquesta passa. I més quan aquest dies van sortint més casos, ara Santa Margarida, o la possible implicació d’un altre alt càrrec ajudant al batle d’Andratx a prendre unes decisions, força dubtoses, que acabaren amb denúncia als jutjats. ¿Arregla el simple perdó tot aquest descrèdit? Òbviament, no.

Simplement, el perdó significa que accepten que ho han fet molt malament. Però, no hi trobam cap propòsit, ni cap fet, que ens permeti visualitzar cap possibilitat de canvi d’actituds.

No al 2006 expressa la vergonya i la ràbia de veure com persones, capdavanteres d’institucions, han presumptament corromput –ho hem de dir així- la vida pública. I el no al 2007 indica que no s’ha vist cap fet que ens permeti llucar un canvi. Tot continua igual –“hoy es miércoles, el primer miércoles del 2007, y estoy tranquilamente sentado en mi despacho”. Ningú no es desferra de la cadira; i els que decidien tot allò que varen decidir, encara decideixen, i a més, s’enriuen de noltros.

Debat pressupostari al Parlament. A les 9 del matí, els comptes d’Educació i Cultura. Això dels comptes és un dir, perquè, segons el conseller, els pressuposts no tenen perquè reflectir allò que es vol fer.

Concretant, de moltes de les escoles i instituts que diu que farà, gairebé no n’hi ha cap de pressupostada. Idò, art de màgia! Segons ell, basta amb la seva paraula. I davant un home amb tan gran paraula: per a què són necessaris pressuposts?

L’altra joia que ens ha ofert aquest darrer matí de tardor, gris i humit, és que a ell el debat parlamentari ni li va ni li ve. Només li interessa allò que anomena opinió pública. Fàcilment, d’aquí es pot deduir que, per ell, el Parlament és un mal menor, que ha de sofrir, retre comptes amb gent que l’incordiï. És clar, prefereix retre comptes davant la premsa, sobre tot, si és IB3.

I aquesta filosofia, que ens ha explicat, és coherent amb l’actuació del govern. Com que allò que interessa és influir en l’opinió pública, s’entenen les inversions milionàries en IB3, més de 90 milions d’euros, per poder manipular la població, a gust del PP, en els seus informatius i programes d’opinió.

Certament, actitud democràticament lamentable. Com lamentable és que el seu pressupost puja un 3,2%, menys de la meitat del que puja el pressuposts de la comunitat. I això que diuen que són us pressuposts socials. ¿Què passaria si no fossin socials, seria un increment negatiu?

Després d’analitzar els números educatius i de comprovar que en realitat, quan hom suma, centre per centre, les inversions, i aritmèticament han invertit 100 milions d’euros i ell assegura que la suma dóna uns 180 poca cosa més es pot afegir.

Sí, que al final corrobora que és de lletres i que això dels números, potser, el sobrepassa.Vaja Govern!

Pd.: he de rectificar una opinió d’ahir. Deia que el Parlament té esclerosi, sense precisar-ne el grau. Ahir es va veure que la malaltia no es trobava en fase terminal. D’acord amb el Reglament, es va poder produir un mini debat sobre Andratx, que alguns van intentar vetar. El malalt alena, malgrat que prou cops, dificultosament. Malgrat que es continuï negant el debat demanat per aquesta setmana amb en Matas, que no vol donar la cara de cap manera.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Juliol 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31

• Les Illes, la llimona d’en Matas
• Balanç del club dels Rasputin
• Bufetada de Matas al Parlament!
• Cirer no gosa debatre amb Aina Calvo: per què?
• Canvi climàtic + abandonament escolar = quin futur ens espera?
• El cas Andratx s'embruta més
• Na Munar, en Joan i el trot, la nova vessant social del Consell
• Avui MMMM, Matas: Madrid me mata
• No al 2007: Només demanant perdó no s’arreglen les coses
• L’Educació al descobert: pocs diners i molts d’embulls

• General [27]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom