valentí valenciano

Cirer no ha volgut donar la cara en el primer debat amb n’Aina Calvo, malgrat que tenia l’entorn al seu favor: IB3. Com sabeu, la cadena de la “veu popular”a les illes ja no és la COPE, sinó IB3.

Per part de l’esquerra assistiren Calvo i Grosske; de la dreta Dávila, el sr. Cirer, o sigui, el tinent de batle Pere Álvarez, i un altre convidat que ningú sabia que hi feia allà, en un debat sobre Palma, a no ser que fos per desempatar a favor del PP, el batle de Selva i director general d’Interior, Joan Rotger.

L’excusa de la batlesa fugissera de Palma és que hi havia d’enviar un expert. El mateix motiu haurien pogut adduir els altres per no anar-hi. Sempre hi ha experts al rebost. Però, vaja, els ciutadans a un debat polític no volen veure els buròcrates experts, perquè en realitat no hi pinten res, ja que ells mai no decidiran; volen escoltar directament aquella persona que pretén portar la vara municipal.

Si aquestes línies les escrigués algun pixatintes d’un diari mallorquí maltractador de la llengua, diria que Cirer té por a Calvo. Però, segurament això no és així. El que sí és, és que Cirer s’ha equivocat amb aquesta decisió, ja que la seva desaparició només redunda en el seu descrèdit. Què hi farem, però així són les persones que ens governen. Agur.

Després d’anys d’avisar científics i persones preocupades pel deteriorament del medi ambient sobre les funestes conseqüències del canvi climàtic, aquest, ara, ja es portada de diaris. Perquè, sembla, el desastre és més prop.

El problema és que la gent encara el veu com una cosa llunyana. I ja l’estam constatant. De manera que se’ns planteja un dubte, ja que, cada vegada s’han de revisar els pronòstics per la velocitat del canvi. Així que, aquests estudis que parlen dels efectes durant el segle que entram, probablement, d’aquí uns pocs anys quedaran obsolets i haurem de córrer llengua fora. Els humans som així de beneits.

Hi ha gent que defensa que les tesis d’allò que ens informen els mitjans de comunicació són les més afalagadores i favorables. Però, n’hi ha d’altres més traumàtiques, que apunten a una possible ruptura instantània de la climatologia, com ara el que anuncia Al Gore a la pel•lícula“Una veritat incòmoda” o l’altra film -que a USA van recomanar que no li fessin massa propaganda-, “El dia de demà”.

Però, si a això hi sumam la desídia en el sistema educatiu per part del govern, de manera que som la comunitat autònoma on els alumnes més abandonen l’escola, la panoràmica del nostre futur és encara pitjor.

Anem a veure:

1 El canvi climàtic, poc a poc, enviarà el turisme en orris.

2) Haurem de cercar altres alternatives.

3) La nostra gent de llavors (els alumnes d’avui) no seran els més ben preparats, sinó el contrari.

Com poden veure, aquest és un dels possibles escenaris que ens espera. Pensem continuar igual?

1) El cas Andratx de cada vegada put més. A més de la presumpta corrupció, ara ens trobam davant una persecució a persones en funció de les seves idees. Amb tot això, s’hi relaciona un conseller, membre del Govern d’en Matas.

Pregunta: si un membre del govern hi està relacionat, no hi està, directament o indirecta, el govern?

Pregunta: si un membre del govern hi està relacionat i el President no el destitueix, no acaba el President sent còmplice d’aquesta relació?

Pregunta: Per què en Matas no pot comparèixer al Parlament per explicar el cas? Què li ho impedeix? La veritat?

Pregunta: Es mereixen els ciutadans de Mallorca i les Illes uns governants com aquests?2) Les converses d’Hidalgo fan referència a la consellera Cabrer i un altre alt càrrec del govern.

Resposta: tampoc no es donen per al•ludits.

3) A las Conferència de Presidents, un President autonòmic de forma no ètica i il•legítima, filmà la reunió. No els sona això?

Sentència del cas Bitel: les actuacions d’espionatge a un correu electrònic d’un càrrec públic, es declaren anti jurídiques, no ètiques i il•legítimes.

Textual: “hay que afirmar también que la actuación enjuiciada no puede considerarse ética ni jurídicamente indiferente, y que las comunicaciones del querellante fueron interferidas de manera ciertamente ilegítima, aunque según se ha hecho ver, no calificable como delito” (Tribunal Suprem, exp. nº 1392/2005, p.7)

Pregunta: donada la experiència d’alguns ja en aquesta matèria, no convindria que en Matas aclarís d’una vegada si ha estat ell o no, el que gravà d’aquesta manera innoble i il•legítima la reunió?4) Si la sentència del mateix cas Bitel, en referència a la intimitat dels e-mails espiats, diu:

“Así, conforme a lo expuesto, la idea de secreto en el art. 197.1º Cpenal resulta conceptualmente indisociable de la de intimidad: ese ‘ámbito propio y reservado frrente a la acción y el conocimiento de los demás’ (SSTC 73/1982 y 57/1994 entre muchas). Ámbito que por su naturaleza personalísima, normalmente, no debe verse implicado en el desempeño habitual de actividades político-administratiuvas. Por ello, tanto en una consideración jurídico formal como en términos de experiencia, hay que decir que las comunicaciones del género de las interferidas en este caso no están destinadas institucionalmente a ser el regular caude de contenidos de carácter íntimo, y lo cierto es que no suelen serlo en la práctica”.

I estem a un cas semblant. Si no hi ha intimitat, exigim que les cintes siguin públiques. De fet, les pagam entre tots. O sigui, en el cas Bitel, com que el correu era públic, si l’anterior govern d’en Matas el rebia, no passa res, ells es podien assabentar del contingut. I ara, no podem assabentar-nos dels continguts?

Potser hauríem de fomentar una recollida de firmes, per poder assabentar-nos del contingut de les cintes, que en Rodríguez no vol que escoltem.

Ahir vaig assistir al debat del Consell i m vaig trobar amb la sorpresa d’en Joan. En Joan, personatge fictici inventat per na Munar.

I mai millor dit. Casat amb dues filles, sense problemes econòmics, tan sols té la preocupació de decidir on passarà els caps de setmana, quines sortides farà, i de què sopar. O sigui, segons el seu model de vida: Un home feliç, sense cap problema.

Les seves filles no tenen problemes escolars, ho aproven tot i no formen part de la gran quantitat de la població d’ESO que abandonen els estudis i participen del fracàs escolar. Tampoc té pare ni mare, ni problemes de gent major, que pateix la soledat, problemes de pensió, ni cap tipus de minusvalua. Ni ell ni la seva dona tenen problemes en el treball, ni de temporalitat, ni de continuïtat. Sense hipoteques, arriben joiosament a final de més amb alegria.

I quines eren les inquietuds d’en Joan, segons la Presidenta? No n’explicà cap. Ni cinema, ni teatre, ni lectura, ni sudokus. Res

Vaja! que mentre la Presidenta del Consell anava desgranant la vida del nostre Joan virtual, jo anava calculant quantes persones reals podien compatibilitzar amb aquest perfil. Vaig arribar a la conclusió que serien poquíssims. Poquíssimes?

Per altra banda, el discurs es vertebrà en tres eixos: urbanisme i carreteres (de cada vegada Mallorca està més plena de construccions), economia (mateixa recepta) i trot, segons ella, el deport nacional de Mallorca. Jo em pensava que el tercer eix del Consell eren les persones, la seva vessant social, però, quan vaig escoltar la intervenció de na Munar, em vaig donar compte que anava errat.

1) Dijous En Zapatero convoca una Conferència de Presidents de Comunitats Autònomes, per parlar d’R+D+I. Espanya està a la cua d’Europa en aquesta matèria i ens convé espavilar. Balears està a la cua d’Espanya i és una qüestió de futur. Ens hi jugam molt.

Apart d’aquest tema, també parlaran d’Aigües i d’Immigració, a proposta del PP.

En Matas ha convocat avui els portaveus parlamentaris i les presidentes de consells. Com que en aquestes matèries no pot treure pit, ja ens ha anunciat que reclamarà diners per educació. Seria interessant que es divulguessin les inversions autonòmiques d’R+D+I i immigració: fan feredat!

El mateix que els diners de sanitat i l’increment de finançament autonòmic, els gastam en altres coses innecessàries, com ara IB3, enlloc de destinar-los a les matèries veritablement urgents. Vaja! que continuam amb la política de misèries de sempre: per no parlar del que fem, reclamam a Madrid.

Si a això hi afegim que a la darrera conferència de presidents, que es va aprovar un finançament extraordinari per sanitat per a les comunitats i en Matas, enlloc de defensar els interessos de Balears va defensar els interessos del PP, i per això es va abstenir, tenim les claus per entendre l’acte d’avui.

2) Abandó escolar. Varen tornar a publicar xifres esfereïdores. Però, alhora, també, són altament indicatives. A una societat que no valora l’educació, la formació, quin futur li espera? Com haurien de reaccionar els seus governants i com ho fan? Aquest és el quid. Els nostres, treballen amb complaença. Sembla que això no vagi amb ells; o que altres coses els donen més rendiment, com ara el urbanisme?

3) Sanitat. Vam aconseguir 100 milions d’euros anuals addicionals de finançament i resulta que no es gasten en sanitat. Per això, a Menorca, per exemple, s’han quedat sense oncòlegs. Sí, sense metges que tractin els malalts de càncer. No és d’ara, fa fa unes setmanes que estan així. Això, sí, IB3 surt cada dia, i es gasten molts més diners algun dia que el pressupost anual de tots els oncòlegs. Vaja govern!

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Gener 2007					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31

• Les Illes, la llimona d’en Matas
• Balanç del club dels Rasputin
• Bufetada de Matas al Parlament!
• Cirer no gosa debatre amb Aina Calvo: per què?
• Canvi climàtic + abandonament escolar = quin futur ens espera?
• El cas Andratx s'embruta més
• Na Munar, en Joan i el trot, la nova vessant social del Consell
• Avui MMMM, Matas: Madrid me mata
• No al 2007: Només demanant perdó no s’arreglen les coses
• L’Educació al descobert: pocs diners i molts d’embulls

• General [27]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom