valentí valenciano

El futur de l’educació a Mallorca: els professors, o mestres, i els «ajudants»

valenti | 15 Novembre, 2006 15:43

Titular de diari: Educació contracta a una empresa privada per facilitar personal als centres trilingües. El Govern pretén seleccionar ajudants de professors sense que aquests tenguin el títol.

La cosa és seriosa. Segurament al conseller d’Educació li agrada la polèmica. És una manera d’obligar a centrar l’atenció en allò que a ell li interessa, i potser, desviar-la de les qüestions prioritàries que afecten al nostre sistema educatiu: fracàs escolar espectacular, abandonament escolar vertiginós, ratios de la qualitat del nostre ensenyament comparativament negatius, etc.

Crear polèmica no és gaire difícil. Basta pensar en alguna cosa en la qual tothom hi estigui d’acord, com ara la necessària qualitat del sistema educatiu, i en aquest cas concret la qualitat que ha de tenir el seu professorat, i posar-la en dubte.

És clar que posar-ho en dubte així, frontalment, seria molt fort. Per això, és molt més simple i subtil demostrar la seva innecessària qualificació a l’hora de fer classes. Per què una persona per ensenyar ha de tenir imprescindiblement el títol de mestre o de llicenciat? Plantejat així, tindria el debat perdut. Ara bé, si enlloc d’això insinua que per ajudar al professor assisteixin a classe una mena d’«ajudants», la cosa, potser, canvia. És una manera com altra de començar a rebaixar la qualitat dels ensenyants i, conseqüentment, dinamitar un poc més el sistema.

Per vestir la mesura, segur que trobarà teories que avalaran les seves quimeres. Com ara, el mètode lancasterià, tan preconitzat a la Mallorca del segle XIX. Mètode que consistia en que els alumnes avantatjats es feien ajudants del professor i ensenyaven als seus companys. Mesura d’estalvi evident. Doncs bé, una de les conclusions del Informe que es va elaborar ran de la visita a totes les escoles primàries de Palma el 1835, el recomanava, i ho feia en la seva primera mesura: usar-lo en les dues escoles que volien crear (Veure el dominical El Propagador balear de 26 de febrer de 1837, núm. 8, pàg. 34)

Sense entrar en més disquisicions, ni trilingüismes, voler aplicar fórmules superades del passat pel futur és de necis, o de persones que intenten retrocedir enlloc d’avançar, d’empitjorar enlloc de millorar.

Com que no crec que el conseller pretengui res d’això, he arribat a la conclusió que ho fa per distreure l’opinió pública. És que si no...
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb