valentí valenciano

Ja tenim batle condemnat. De moment, pel seu talant democràtic: impedir a regidors a veure els expedients de l’Ajuntament, relacionats amb el seu magatzem agrícola. Moral corrompuda, pensar que es pot manejar una Institució com un cau particular.

Això passa quan algú es confon de lloc. Hi ha gent que es pensa que pot dur l’Ajuntament com si fos ca seva i que no ha de donar comptes a ningú.

Ara es tracta de saber què farà el batle d’Andratx? Dimitirà? L’obligarà Matas a dimitir? Perquè, després d’haver sentit tantes vegades al Parlament al Molt Honorable sobre corrupció, que quan hi hagués una sentència dimitirien...

Però, coneixent el personal, em tem que no. Segur que afluixen una nova excusa. I la cosa continuarà com si res. Com aquesta conversa fictícia que ben bé hauria pogut ocórrer, en la qual el batle (B) fa cas omís a qualsevol argument:

R- Toc, toc.

B- Qui és?

R- Miri, venc a veure l’expedient segons el qual vostè s’ha donat permís per fer-se un magatzemet.B- I a vostè que li importa! Jo m’he donat permís per una cosa que m’interessava, de manera que és d’interès del tot particular.

R- Home! Però s’ha donat permís com a batle i el batle ha de mirar per l’interès de tots, no només els d’un.

B- Idò, precisament per això! Jo com a batle m’he interessat per allò que m’interessa.

Pd.: Per cert, el Licurg que va elaborar tècnic avalant la decisió política, em pens que el volen proposar pel Nobel

Aquest acord que qualifiquen d’històric, i ho és, posa de manifest vàries coses:

1. Sense la iniciativa de ZP, de donar suport a les reformes d’Estatuts, contràriament a l’opinió de Rajoy, no hi hauria aquesta millora.

2. És el primer consens d’un cert abast entre el PP i el PSOE en tota la recent etapa democràtica a les illes.

3. El consens vol dir que les dues parts han cedit.

4. Això ha estat possible perquè en Matas governava. La seva política, quan estava a l’oposició, era totalment desqualificadora i destructiva en tot, impossibilitant cap acord de qualsevol abast.

5. El talant de l’oposició a en Matas és totalment diferent del seu. Com es demostra ara, ha beneficiat a les illes i fa quatre anys va ser impossible.

6. Preguem perquè això indiqui un canvi d’actitud del rodillo PP i les coses es puguin decidir amb seny, en funció dels interessos generals i no tan sols pensant en els beneficis d’uns quants. (Alguns ja m’han demanat: ¿és per això que ha estat possible l’acord, perquè aquí no s’hi juga cap interès de cap particular? No siau tan mal pensants!)

7. És un bon acord i les Illes estan d’enhorabona!

Hi ha gent que creu en el sistema parlamentari i procura que les coses es discuteixin, intentant arribar a acords i d’altres que només pensen en burlar la llei.

Aquest darrer, sembla ser l’objectiu que es proposa el PP balear.

Tema: lluita contra la corrupció i l’enriquiment a causa de decisions polítiques.

Antecedents: reunions entre el grup socialista i el grup popular per tal d’arribar a presentar un acord al ple. Reunions: sense cap fruit. Per això, el grup socialista, la setmana passada, va presentar una proposta i la va registrar al Parlament. A continuació, presenta la proposta de crear una Comissió parlamentària, per tal d’elaborar un text, per unanimitat, que es pugui aplicar la propera legislatura (a partir del juny de 2007).O sigui, tenim un esborrany de document i tenim un organisme per arribar a acords.

Fet: el grup Popular presenta ahir com a esmena a una llei que no té res a veure amb això, la llei de Mesures Tributàries (a no ser que hom s’ho prengui amb una certa sorna i ironia, que també la té, eh! Matas! &co.), un text alternatiu, però, alerta!, de manera que els altres grups polítics estam impedits de presentar-hi esmenes, o propostes, per modificar, ampliar o reduir l’abast del text.

Conseqüència: el grup popular impedeix arribar a acords al no permetre ni modificar ni introduir millores al seu text. Però, el més greu, fa un frau parlamentari al impedir, en seu parlamentària, que els grups polítics no puguin així participar en l’elaboració d’una llei.

Resultat: el Parlament ja no és el lloc de debat i propostes dels representants de la societat de les illes. En allò que no interessa, ja no podem presentar propostes. Segurament això no ho entendrà gairebé ningú.

Però, avís! ja estem vivint els inicis d’una dictadura parlamentària. No és que es puguin discutir les coses i no n’acceptin cap, cosa que ja passa. És que ara també impedeixen fins i tot la possibilitat de proposar alternatives.

Llavors: per a què serveix el Parlament?Com deia, hi ha gent que hi creu i gent que no hi creu.

El tristament famós vídeo del PP és un exemple de com un cert grup de gent fan les coses en aquest país. Un vídeo pretén criticar una actuació política i, per denigrar-la, usa una informació (imatges i sons) que no són conseqüència d’aquesta política (de Colòmbia o d’altre temps).

¿Aquesta manera d’actuar, de denunciar uns fets inexistents, ha estat una errada d’un dia o forma part d’una forma d’actuar?

Avui al Parlament de les Illes Balears, avui mateix, n’hem vist un altre d’exemple. No ha estat una repetició de la jugada, però quasi.

Traduït al llenguatge del Far West, avui, primer, sense judici, han sentenciat l’acusat i l’han executat. Després, al cap de dues hores, l’han declarat innocent. I ara què feim, sr. Ramis?

El cas s’ha produït estat ran de la informació que surt a un diari, sobre una filtració d’un comentari que s’atribueix al ministre Solbes, on dejectava l’actitud, o pretensions, dels ciutadans de les illes: “¿Cómo cuatro gatos de una mierda de islas podrían tener estas pretensiones?”

No s’ha de ser ni molt llest, ni molt culte, per veure que aquest no sòl ser el llenguatge, ni col•loquial, d’un ministre. Molt distant, per exemple, d’aquell expressiu ‘manda huevos’ (Trillo dixit), escoltat en directe. Això no vol dir que sigui impossible que mai cap ministre no expressi aquest parer. Però, si que crec que, podem convenir, no és, ni seria, gens habitual. Cap dirigent no sol dejectar cap autonomia, ni cap part del seu territori.

Per això, no s’entén l’actitud d’avui del conseller d’Hisenda, Ramis d’Ayreflor, al plenari. Ell que amb una simple telefonada hauria pogut comprovar la bondat, o falsedat, de la informació, ha preferit especular sobre la mateixa, vessant a continuació tota una sèrie d’afirmacions contra els seus adversaris, que, al cap de dues hores, s’han comprovat falses.

Llavors, el President del Parlament ha hagut de llegir el desmentit del ministeri. Personalment, crec que un fet lamentable. Però, és més lamentable és que encara, a hores d’ara, en conseller encara s’ha de disculpar. Tot un exemple de conducta a seguir!

Demà, debat de Pressuposts al Parlament de les Illes Balears. Uns pressuposts que pugen un 6.65% i que el govern ha qualificat de ‘socials’, perquè, destinen, segons el conseller d’Hisenda, un 71.46% a temes socials.

Què són temes socials? Quines partides es poden considerar socials? Quines subvencions es poden qualificar com a socials? Qui fa realment l’esforç social, la comunitat o algunes transferències de Madrid?

Seria un debat interessant amb el conseller; però, no es produirà. El Parlament, en certa mesura, de cada vegada més se sembla el ping-pong. Tu demanes el que vulguis que la meva contesta serà sempre la mateixa.La major part de les despeses socials són educació i salut. Si comparam el percentatge que s’invertia l’any passat en educació i salut respecte aquest anys, resulta que el percentatge baixa. O sigui que perden pes. I si alguns programes socials pugen, com ara l’aplicació de la llei de dependència, 21 milions d’euros, ens hauríem de demanar d’on i de qui prové l’esforç de l’elaboració i aplicació d’aquesta llei.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Novembre 2006					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30

• Les Illes, la llimona d’en Matas
• Balanç del club dels Rasputin
• Bufetada de Matas al Parlament!
• Cirer no gosa debatre amb Aina Calvo: per què?
• Canvi climàtic + abandonament escolar = quin futur ens espera?
• El cas Andratx s'embruta més
• Na Munar, en Joan i el trot, la nova vessant social del Consell
• Avui MMMM, Matas: Madrid me mata
• No al 2007: Només demanant perdó no s’arreglen les coses
• L’Educació al descobert: pocs diners i molts d’embulls

• General [27]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom