valentí valenciano

Auditòrium. Acte institucional de la diada de les Illes. Intervenció del Molt Honorable Matas i Palou. Ens explica la seva teoria de la llimona. Les illes som una llimona que suquen. Consta de dues parts:

2a part. Actualitat. Madrid ens suca. A partir del nou estatut, gràcies al consens, no ens sucaran més. Però, i quan era ministre i estava en contra de fer un nou Estatut, no ajudava a que ens suquessin com a ministre?

1a part. Abans. Història de les sucades. Grans definicions Matasianes i perles del discurs a remarcar:

a) els illencs som una raça.

b) al segle XIII la societat ja era demo-liberal.

c) A finals del XVIII hi hagué un canvi d’estructura productiva.

d) amb el nou estatut queda tot arreglat

Com poden veure, tot un Honorable discurs.

Preguntes a respondre sobre el discurs:

1) Sobre la llimona: tot el suc de la llimona d’Andratx, on deu haver anat a parar?

2) I el suc dels altres municipis denunciats? També van a Madrid?

3) Per què compara les Illes amb una llimona a sucar?

4) Hi ha algun element del subconscient que relacioni les Illes amb una llimona a sucar?

i 5) Vostè està d’acord que ens comparin amb una llimona a sucar?

Jo no, per això no soc Matasià.

Balanç autonòmic segons en Matas ahir: ciment, IB3 i policia turística.

Però, quin balanç en fa la població, com ara, la veïna de casa que acompanya els nins a l’escola a les 8:50?

Sobre el ciment, el comentari general és que n’han posat massa. A Sicília també n’hi ha força. Es diu que, allà, el negoci del formigó està en mans de les “famílies” i, segons m’han contat -no he tengut el plaer, encara, d’anar-hi-, hi sobren tones d’estructura gris per tota l’illa.

D’IB3, què hem de dir? Dèficit brutal. Tiren els diners a senalles. Ens ve a costar uns 100 milions d’euros a l’any, molt més que les altres televisions autonòmiques. És una caixa negra d’informació. La televisió, els seus programes i telenotícies, recorden els NODO d’altre època, on el dictador era el més intel•ligent i lloat del planeta. I també hi pul•lulen uns personatges ben curiosos, com ara el Dr. PP, dels quals Palma, i Mallorca, en va plenes d’anècdotes.

El tercer pilar fonamental, del balanç d’en Matas, no és la policia turística; és allò que pretén minimitzar: la corrupció. Deixant de banda la bauxa del club dels Rasputin, podem simplificar la seva actuació en una frase mediàtica: “Hoy es lunes, estoy en mi despacho... y me han traido el bocadillo”.

Com poden veure, són, els tres, uns pilars ben podrits!

Continuen els nervis al Parlament. Per por a que l’oposició intervengui, en Matas fa fer preguntes d’autobombo als seus diputats. Intenten curar-se amb salut. Però, no serveix de res. I es nota tant la befa, aquest abús parlamentari, que ningú ja no els fa cas, ni tan sols els periodistes més addictes al règim.

Però, la noticia d’avui, al meu entendre, és una que no sortirà a la premsa. Un fet que posa de relleu l’estima, perquè no té altra nom, d’en Matas la institució Parlament, i té a veure amb el seu talant personal.

El dia 1 de Març és la diada de les Illes Balears. El Parlament és el lloc de trobada d’aquesta festa, ja que representa a tots els pobles de les illes, i a totes les persones, sense sectarismes. Des de sempre, ha estat el Parlament l’ organitzador dels actes aquest de dia 1. Per això, i amb prou anticipació, fa gairebé un any, el Parlament va reservar l’Auditòrium de Palma, precisament per fer un acte públic, com ja havia fet amb anterioritat allà mateix o a la Seu.

Fa unes setmanes, el responsable de l’esmentada sala ens va fer arribar que ja no formàvem part de la seva programació. (¿?). Ara bé, la sorpresa ha arribat avui, quan, al Parlament, s’ha rebut una invitació del Govern per celebrar els actes de dia 1: una vetllada a l’Auditòrium amb un tipus de festa com la que pensava fer el Parlament.

Dues conseqüències:

1. El carterisme polític d’en Matas. Copia les idees i aconsegueix, ja ens explicarà com, la sala que el Parlament havia reservat feia prou mesos i ell no. Art de màgia? Òbviament, no. Cal assegurar que el propietari de l’esmentada sala, respecte al Parlament, ha quedat com un... senyor?

2. El poc respecte d’en Matas envers el Parlament. Això ja era cosa coneguda, aquesta estima, o fòbia, a respectar els altres. És una gota més, que emplena el tassó i demostra que a les Illes es vol tenir una Cambra autonòmica del tot agenollada, fent qualsevol mangarrufa per aconseguir el seu objectiu.

Vaja polític! Tant en Cañellas, com en Soler, foren infinitament més respectuosos amb les relacions entre institucions. Per què ell no és?

Cirer no ha volgut donar la cara en el primer debat amb n’Aina Calvo, malgrat que tenia l’entorn al seu favor: IB3. Com sabeu, la cadena de la “veu popular”a les illes ja no és la COPE, sinó IB3.

Per part de l’esquerra assistiren Calvo i Grosske; de la dreta Dávila, el sr. Cirer, o sigui, el tinent de batle Pere Álvarez, i un altre convidat que ningú sabia que hi feia allà, en un debat sobre Palma, a no ser que fos per desempatar a favor del PP, el batle de Selva i director general d’Interior, Joan Rotger.

L’excusa de la batlesa fugissera de Palma és que hi havia d’enviar un expert. El mateix motiu haurien pogut adduir els altres per no anar-hi. Sempre hi ha experts al rebost. Però, vaja, els ciutadans a un debat polític no volen veure els buròcrates experts, perquè en realitat no hi pinten res, ja que ells mai no decidiran; volen escoltar directament aquella persona que pretén portar la vara municipal.

Si aquestes línies les escrigués algun pixatintes d’un diari mallorquí maltractador de la llengua, diria que Cirer té por a Calvo. Però, segurament això no és així. El que sí és, és que Cirer s’ha equivocat amb aquesta decisió, ja que la seva desaparició només redunda en el seu descrèdit. Què hi farem, però així són les persones que ens governen. Agur.

Després d’anys d’avisar científics i persones preocupades pel deteriorament del medi ambient sobre les funestes conseqüències del canvi climàtic, aquest, ara, ja es portada de diaris. Perquè, sembla, el desastre és més prop.

El problema és que la gent encara el veu com una cosa llunyana. I ja l’estam constatant. De manera que se’ns planteja un dubte, ja que, cada vegada s’han de revisar els pronòstics per la velocitat del canvi. Així que, aquests estudis que parlen dels efectes durant el segle que entram, probablement, d’aquí uns pocs anys quedaran obsolets i haurem de córrer llengua fora. Els humans som així de beneits.

Hi ha gent que defensa que les tesis d’allò que ens informen els mitjans de comunicació són les més afalagadores i favorables. Però, n’hi ha d’altres més traumàtiques, que apunten a una possible ruptura instantània de la climatologia, com ara el que anuncia Al Gore a la pel•lícula“Una veritat incòmoda” o l’altra film -que a USA van recomanar que no li fessin massa propaganda-, “El dia de demà”.

Però, si a això hi sumam la desídia en el sistema educatiu per part del govern, de manera que som la comunitat autònoma on els alumnes més abandonen l’escola, la panoràmica del nostre futur és encara pitjor.

Anem a veure:

1 El canvi climàtic, poc a poc, enviarà el turisme en orris.

2) Haurem de cercar altres alternatives.

3) La nostra gent de llavors (els alumnes d’avui) no seran els més ben preparats, sinó el contrari.

Com poden veure, aquest és un dels possibles escenaris que ens espera. Pensem continuar igual?

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Maig 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31

• Les Illes, la llimona d’en Matas
• Balanç del club dels Rasputin
• Bufetada de Matas al Parlament!
• Cirer no gosa debatre amb Aina Calvo: per què?
• Canvi climàtic + abandonament escolar = quin futur ens espera?
• El cas Andratx s'embruta més
• Na Munar, en Joan i el trot, la nova vessant social del Consell
• Avui MMMM, Matas: Madrid me mata
• No al 2007: Només demanant perdó no s’arreglen les coses
• L’Educació al descobert: pocs diners i molts d’embulls

• General [27]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom